Els rellotges de sol andalusíns daten dels segles X i XI i s’usaven en els territoris de l’antic Al-Andalus, dels quals formava part el País Valencià. Els pocs que es conserven s’han trobat a l’actual Andalusia. A Sagunt hi ha les restes d’un antic rellotge d’època islàmica del qual no se n’ha pogut esbrinar el funcionament per manca de dades tècniques.

Aquests quadrants són horitzontals i solen estar gravats sobre pedra de marbre. Assenyalen les anomenades hores temporàries, les hores de pregar islàmiques i els canvis d’estació. 

Amb el modern rellotge de sol andalusí d’Otos, es vol homenatjar els moriscos expulsats del país, i particularment els que visqueren a Otos durant els huit segles en què la cultura musulmana hi fou dominant. El seu disseny està basat en els models clàssics que s’han conservat fins a l’actualitat. És horitzontal i té un gnòmon vertical, l’extrem del qual assenyala:

-Les hores temporàries (sistema horari que divideix la part diürna del dia en 12 parts iguals numerades d’1 a 12), marcades amb xifres àrabs. Aquest sistema horari era general en l’edat mitjana (fins el s. XIII). Les hores temporàries només coincideixen amb les hores solars comuns en els equinoccis.

−Les dos hores diürnes de pregar islàmiques, marcades amb la paraula oració: salat (àrab: صلاة), anomenades duhur i asr.

−Els quatre canvis d’estació.

−La direcció de la meca o alquibla (de l’àrab قبلة, qibla).

−Els quatre punts cadinals (en àrab, شمال جنوب شرق غرب)

−La data d’expulsió dels moriscos otosins, 20 d’octubre

A més, en la part inferior del rellotge, s’hi ha gravat els noms d’alguns dels moriscos que van viure al poble els últims anys abans de l’èxode de 1609. Entre els noms hi apareix el d’una dona, Zuhayra, de la qual tenim constancia per un document notarial en què era condemnada a morir lapidada per adulteri. Un altre nom digne de ser destacat és el del morisc Xotet, que amb quasi total seguretat era propietari de la partida del terme municipal que conserva aquest nom.