Des del mateix nom, tot és sorprenent en aquest rellotge de sol. Arthur Heras no es limita a afegir un rellotge als seus motius artístics, ni a decorar un rellotge amb elements del seu imaginari artístic. Quan concep un ganivet, el transforma en gnòmon, quan imagina un meló, el vol esfera del rellotge, quan recrea les pepites, els atorga dignitat d’hores.

El rellotge es troba en un pla oblic poc convencional, cosa que el converteix en un rellotge doble: per una banda, el rellotge físic, i per l’altra, la seua pròpia ombra sobre la paret. Tot i que l’autor s’ha estalviat les metàfores, sembla inevitable la
reflexió sobre el tall del ganivet seccionant eternament les hores.