És un homenatge a tots els llauradors i molt especialment, al tio Bruno, un otosí exemplar que hagué de viure els temps difícils de la Guerra i la Postguerra.

Malgrat això, l’homenatjat compaginà el treball de la terra amb una formació cultural autodidacta que li permeté escriure poemes i relats en els quals demostra un profund amor a la terra.

El rellotge utilitza de manera molt encertada la iconografia rural. Una aixada fa de gnòmon i els fruits de la terra representen les hores del dia, tot això adobat amb petites mostres de saviesa popular.