Un cercle i una recta, elements bàsics de la matemàtica i l’astronomia, constitueixen una obra que no havia estat originalment concebuda com un rellotge solar.
La transformació del cercle pur en equador i de la recta en eix de rotació, converteix l’obra d’Alfaro en paradigma d’una particular comunió entre l’art i la ciència.
Les marques horàries del rellotge s’han marcat sobre el terra per tal d’evitar la més mínima interferència amb l’obra original. L’única intervenció del gnomonista fou determinar l’orientació i inclinació exactes dels elements: el gnòmon, paral·lelament a l’eix de rotació de la Terra; el cercle, paral·lel a l’equador.

Quan el sol es troba en l’hemisferi sud (part inferior del cercle), els raigs de sol
entren pel cercle i en projecten l’ombra en la part exterior del rellotge. Quan el sol es troba en l’hemisferi nord, els raigs entren per dalt i l’ombra el·líptica del cercle es projecta sobre la part interior o esfera del rellotge. Durant els equinoccis, el sol es troba just en l’equador (projecció celeste del cercle) i l’ombra del cercles es redueix a una línia recta.