Arcadi Blasco (Mutxamel 1928- Majadahonda 2013) va ser un artista i creador que va sintetitzar terrisseria, ceràmica, escultura i abstracció, sense que cap d’elles perdés la seua essència, materialitzant-les des de finals de la dècada de 1960, en relleus, vitralls i escultures.

Va iniciar la seua formació artística al Cercle de Belles Arts de Madrid el 1947, al 1949 ingressà a Acadèmia de San Fernando de Madrid, i al 1953 finalitzà els seus estudis a l’acadèmia de Belles Arts de San Carles de València.

Becat per l’Acadèmia Espanyola de Roma, coincideix allà amb altres pintors amb els quals després col·laborarà, com Josep Vento, Hernández Mompó o Rafael Canogar. En aquesta dècada de 1950, després d’una primera presa de contacte amb la ceràmica italiana, va ampliar coneixements al taller terrisser de Pedro Mercedes, a Conca (1956), a la sevillana Cerámicas Montalbán del barri de Triana, i a la localitat de tradició terrissera d’Agost, a Alacant.

El 1955 comparteix el seu primer taller – a la nau cedida per l’arquitecte Luis Martínez-Feduchi – amb José Luis Sánchez Fernández, Jacqueline Canivet i Carmen Perujo (la seua futura companya). Aquest any i el següent, i mentre comença a treballar en la sèrie de quadres ceràmics (1956-1964), exposa les seues pintures en mostres col·lectives com la Desena Triennal de Milà o la itinerant “Art Jove”, al costat dels manxecs Canogar i Antonio López o els madrilenys Lucio Muñoz i Luis Feito. Més tard trasllada el taller a la seua població natal, on al llarg de la dècada de 1960 va desenvolupar les seues creacions, de grans proporcions, que s’han convertit en fites de referència urbana.

Ha realitzat gran producció de vidrieres, abans de la seua dedicació a la ceràmica, que figuren en esglésies i edificis com: la Catedral de Tànger, Seminari Diocesà de Castelló, Parroquiana San Fernando, l’edifici Campsa, Philips o l’Hotel Luz Palace a Madrid…

Va representar a Espanya a la Bienal de Venecia de 1970, amb la seva sèrie “Propostes Ornamentals” i ha realitzat exposicions arreu de l’estat espanyol, Palau Barberini a Roma. Podem trobar la seva obra està exposada entre d’altres, al Centre d’art Reina Sofia de Madrid, el Museu de la Ceràmica de Barcelona, museu d’Art Contemporani d’Oldemburg; Centraal Museum d’Utrecht; Museu de la Solidaritat Salvador Allende, a Xile; Museu Internacional de Ceràmica de Ginebra; Museu de Ceràmica de la Ceràmica de Manises (València); Museu d’Art Contemporani d’Alacant, entre d’altres. Així com en les col·leccions del Palau de la Zarzuela, Palau de la Moncloa, la Diputació i l’Ajuntament d’Alacant, i de la Generalitat Valenciana.