Andreu Alfaro

Andreu Alfaro i Hernández ( València , l’Horta, 1929- Rocafort, 2012)

Andreu Alfaro

Escultor relacionat amb el Grup Perelló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncusi o Pevsner, i per Jorge Oteiza, des de les primeres obres importants ( Col·legi Alemany, Malència 1959-60) manifestà la seua preocupació per integrar-les en un espai arquitectònic definit.

El 1961 ( La Rella) començà una segona etapa en què concretà el lligam entre l’activitat artística i la comunitat social. Que ja era madura el 1964, a la qual corresponen La veu d’un poble (1964-65) i Monument a l’amor (1965-67). Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional. Els darrers anys de la dècada dels seixanta entrà en una etapa durant la qual experimentà profusament amb els elements metàl·lics, realitzant obres de caràcter cinètic o de recerca espacial a base del desenvolupament d’unes generatrius. En són mostres molt conegudes “Bon dia llibertat” (1975) i ” Catalan power” (1976).

També per aquest any començà a manifestar interés especial per les escultures de gran format, que exposà al parc Cervantes de Barcelona (1977). Projectà així mateix diversos monuments, el darrer dels quals és a Tàrrega (1981). Aquest període marca, a més, l’inici de la seua projecció internacional i, sense dubte, el moment de maduresa de l’artista.

No obstant això, al voltant de 1980 semblà voler recuperar en les seues obres una estilització gairebé cal·ligràfica i així experimentà amb el filferro. Al mateix temps, però, incorporava el marbre a la seua producció, la qual pot definir-se com una justa combinació d’elements lúdics i purisme constructiu. L’estructura geomètrica dels seus treballs, sempre canviant segons des d’on s’observen, ha estat dotada d’una gran força plàstica.

L’any 1980 va rebre el premi d’Honor Jaume I i l’any 1981 li fou concedit el Premio Nacional de las Artes Plásticas. Al 1983 realitzà una exposició a l’antic mercat del Born de Barcelona, i una escultura en homenatge al pintor E. Sempere a Madrid. D’altres escultures a l’aire lliure realitzades darrerament són situades a Frankfurt (1986), Madrid (1990) i Barcelona ( Mil.lenari, 1991) L’any 1991 l’IVAM dedicà una retrospectiva a la seva obra escultorica i dibuixística.

El 1991 la Diputació de València li concedí el premi Alfons Roig d’Arts Plàstiques en reconeixement de la seua trajectòria professional i al conjunt de la seua obra. L’any 1996 instal·là a Terrassa una escultura dedicada a la dona treballadora, situada a la carretera de Castellar; es tracta d’una figura que fa 40 m d’alt i pesa 60 tones.

Alfaro, té vora un centenar d’escultures monumentals amb vocació d’integrar-se als espais públics que podem trobar a ciutats com Barcelona, Madrid, Girona, Frankfurt, Nova York, Colònia…). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el guardó ” Tomás Francisco Prieto” que distingeix la trajectòria artística, al costat de noms com Antonio López, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Antonio Saura o Pablo Palazuelo.

Al 1999 s’inauguraren les columnes de la UAB. L’escultura és formada per quatre columnes de pedra i està dedicada a les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives. Aquell any també inaugurà un monument a Enric Prat de la Riba a Barcelona.

El 2016 va rebre a títol pòstum el Premi IVAM i la medalla de la Universitat de València.

Enllaç amb l’obra de l’artista