Qualsevol cosa pot marcar el pas del temps. Així ho entén Rafael Armengol, que davant el repte d’escollir un element representatiu de les hores va escollir el pimentó: una hora armengoliana és un pimentó de quatre morros, dels de torrar al forn, d’escalivar a la brasa, d’amerar amb oli i adobar amb sal, d’empassar-se amb eucarística fruïció.

Un poema a la vida del camp enlairat en un cantó oblidat de la memòria.

L’obra d’Armengol és un homenatge a la vida, a la terra i a l’home. A totes les terres i a tots els homes i les dones del món, però sobretot a la nostra terra, València, i a un home, Vicent Andrés Estellés, l’home que hi va viure i la va estimar amb intensitat, i el poeta que ens ho va transmetre magistralment a través de la seua obra.

Val la pena d’aturar-s’hi una estona i de llegir el poema que Estellés va dedicar al pimentó torrat mentre contemplem com les ombres esborren el temps passat pimentó a pimentó. Si sou de pobles diferents, no us n’esteu de discutir sobre quin és el nom més apropiat: Pimentó, primentó, pebre, pebrot, pebrera, bajoca…